2/28/2009

Hortalisses de fruit: meló, alberginia, carabassó i tomàquet

Són: alberginies, tomaquet i pebrot (solanaceas); síndria, meló, carbassa, carabassó i cogombre ( curcubitaceas).


Cultius graduals i de duració prolongada.

En climes templats i molt de sol.

Es necessari posar al substrat compost fermentat en el moment de la sembra o trasplantament.

A la primera fase, li cal molt de reg.

Quan apareixen els primers botons de flor, posar abono potàssic.



Són compatibles amb enciams, cebes, alls, raves i espinacs.



Meló

El de pell groga i cicle curt és el que millor d'adapta a l'hort urbà (horturba.com).

Sembrar a partir de l'abril-maig i cullir als 60 dies.

Pot ser sembra directa o planter.



Albergínia

Es originaria de la India.

Existeixen moltes varietats: De Barbentane; Imperial Black Beaty; Monstruosa de Nueva York; Redonda de Valencia; Violeta de Toulouse; Violeta pálida de Florencia; Violeta redonda; Baluroi F1; Berenjena verde Apple Green; Redonda blanca ovoide.....

Necessita calor i llum.

A partir de planter entre l'abril i juny. Cullir als 100 dies, aproximadament. Cullita fins que comença el fred.

La planta de l'alberginia és pot utilitzar com a trampa per "doríforas" per protegir el cultiu de patata. Aquest bitxet prefereix a l'albergínia sobre la patata. Es important anar cremant les fulles on es troben els ous.

Tomàquet

Hi ha molta varietat de tomàquets.

Per exemple:

Tomate bombilla o supositorio (semillas ecológicas de "Les Refardes")

Tomate de colgar de la EstrellaTomate Platense (d'Argentina)

Tomate Ditmarcher (porte determinado)

Tomate Eros (porte determinado)

Tomate Cirerol Groc (semillas ecológicas)

Tomaquet de Montserrat

Cherry amarillo tipo pera (semillas ecológicas de la cooperativa "La verde" de Cádiz)

Cherry Gold Nugget (amarillos, de la marca Vilmorin)

Cherry Cilegia F1 (semillas italianas)

Cherry Gartenperle (Thompson & Morgan)

Cherry Cerise (Marca Vilmorin) (aquest l'estem cultivant nosaltres)

Cherry Ildi (Thompson & Morgan)

Cherry Tumbling Tom Red (Thompson & Morgan)

Cherry Tumbling Tom Yellow (Thompson & Morgan).


Hi ha de creixement indeterminat (s'enfilen i més productives) i de creixement determinat (que fa una mata).


Cal podar-les de forma adient per augmentar la productivitat. Algunes web on podeu consultar com podar les tomateres de forma adient:
http://picarona.blogspot.com/2006/08/podar-les-tomaqueres.html
http://www.infojardin.net/foro_jardineria/viewtopic.php?t=33458

Associació de cultius: La tomaquera és compatible amb l'enciam, ceba, escarola, all i col. Cal evitar associar-la amb altres plantes de la mateixa família de les solanàcees, com l'albergínia, tot i que alguns autors consideren el pebrot i la tomaquera com a compatibles (horturba.com). També es compatible amb l'albahaca, les pastanagues, api, porros i julivert.

Cosetes a considerar:
El julivert el protegeix de la mosca blanca si es planten junts.

2/24/2009

fotografies del nostre hortet





Vam trasplantar el planter: enciams i apis.
També vam aprofitar per sembrar porros i raves i les llavors han germinat de meravella.
Al planter tenim: alberginies, enciams, espinacs, bledes, variat d'amanida (ni idea de que sortirà, en principi, escarola, enciam....) i tomaquets cirera.

les flors de la terrassa





Aquí està el primer indici de flor de la primavera!

2/19/2009

Tot progressa lentament



L'hort va progressant.

Ja hem posat el substrat. Finalment ens vam decidir per la Compo i vam posar també una mica de humus de lombriz.

Vam transplantar uns apis i enciams que teniem a un test. Els apis evolucionen bé, peró els enciams hem sembla que no. Demà aniré al sindicat agrícola i compraré més planter d'enciam i escarola.

Les llavors han germinat i van creixent lentament. Moltes han mort, massa aigua, ja ho sé pel proper cop. Us penjo una foto per tal que ho veieu, encara que es antiga. Ara tenen més fulla, però encara són petites.
Fins la propera!

1/24/2009

la primera vegada que sembrem




Aquí us presentem la nostra sembra. Hem sembrat bledes, espinacs, enciams, alberginia, canonigos, cherrys i variat de fulles d'amanida. He utilitzat diferents sistemes: pots de iogurt, tetabricks, ampolla d'aigua i alveols de plàstic. Estan col·locats a una safata amb una rejilla per tal que dreni bé l'aigua (encara no sé si la rejilla és o no necessària però em dóna més tranquil·litat posar-la). He ficat 3 o 4 llavors a cada pot, per si cas. He utilitzat el substrat "compo semillero". Ara toca regar i tenir paciència. A veure que ens surt!!!!




1/19/2009

l'inici del nostre hortet
















Aquí us presento l'inici del nostre hortet. Podeu veure l'estructura de l'hort i algunes herbes culinàries (julivert i farigola). A sota, podeu veure el nostre planter (api i enciam); d'aquí a poc ho passarem a l'hort.



























1/18/2009

hortalisses de llavor

Són: mongetes, mongeta tendra i pèsols (leguminosas).
El pèsol necessita un clima templat- fred mentre que la mongeta el necessita templat- caluròs.
Es necessari regar de forma abundant quan s'apropa l'època de la floració i després de cada collita.
Aquesta hortalisses aporten nitrògen al substrat i preparen el terra per les hortalisses de fulla.
Els adobs rics en fòsfor, potassi i caliça afavoreixen la reproducció de les bacteries fixadores del nitrogen al substrat.
Són compatibles amb hortalisses de cicle breu (enciam, verdures per la amanida, raves...).

D'aquest grup seria interessant cultivar mongeta tendra. Tinc poca informació: es fa amb sembra directa d'abril a juliol, aproximadament. La cullita comença als 60 dies, aproximadament, i dura fins que la planta s'asseca. Cal deixar un espai entre plantes de 25 cm i cal posar-li un tutor ja que es enfiladera (també n'hi ha que fan mata petita, però donen menys producció) (informació extreta del llibre d'horturba de la web horturba.com).

1/16/2009

hortalizas de bulbo y de bulbo falso

Son: ajo, cebolla y puerro (liliáceas).
Aunque tienen capacidad de adaptación a la meteorologia, prefieren un clima templado.
Antes de sembrar o trasplantar requieren que se añada compost al sustrato.
Para que aumente el follaje se le puede añadir abono rico en nitrógeno asimilable antes del engrosamiento de la base.
En la 2ª fase del ciclo se le añade abono potásico para favorecer el engrosamiento de los bulbos y puerros.
Riego: en la primera fase de forma regular; en la 2ª fase es suficiente un suelo humedo (supongo que por fases se entiende antes y después del engrosamiento de la base).
Compatibilidad:
Cebolla: És compatible amb les solanàcees (tomàquet, pebrot, albergínia), l'enciam, la pastanaga, les cucurbitàcies (cogombre i meló). La ceba és no és compatible amb plantes de la mateixa família com són l'all i el porro. Tampoc és compatible amb les lleguminoses com la fava o el pèsol.
Ajo: S'associa bé amb enciams, remolatxa i bleda. Cal evitar que coincideixi amb pèsols o faves (horturba.com).
Rotación: son hortalizas empobrecedoras del suelo. Antes tomates y patatas y después judías y guisantes.

Algunas curiosidades sobre el ajo y la cebolla:
El ajo es antiséptico y repele los parásitos.
La cebolla aleja los parásitos de la zanahora.

Nosotros plantaremos puerros. Quizás más adelante nos animemos con la cebolla y los ajos.
El puerro se siembra entre febrero y junio o julio en semillero; el trasplante en abril-mayo y la cosecha es en 120- 150 días, aproximadamente (en mi zona, según libro; cuando hayamos cultivado, añadiremos la información más real a nuestra localización).

hortalisses d'arrel

Segons bibliografia diversa:

Són: remolatxa, nap, rave, pastanaga i apinap (entre d'altres).
S'adaptan bé a totes les condicions meterològiques.
El compost s'ha de posar anticipant-se molt al cultiu.
No són recomenats adobs rics en nitrògen ( produeixen fulles en abundància i va en detriment de les arrels).
Són recomanats els adobs potàssics: afavoreixen el desenvolupament d'arrels tendres, cruixents i saboroses. S'han de posar a la segona fase del cicle.
Cal regar-les de forma abundant inicialment i després només la quantitat suficient. Si hi ha canvis de substrat humit a sec i inversa, es produeixen malformacions i trencaments de les arrels.
La rotació: abans hortalisses de llavor i després de fulla.

Qüestions que m'ha generat aquesta informació:
- tipologia d'adobs: rics en nitrogen i rics en potassi.
- primera fase del cicle i segona fase del cicle?
- la rotació és tan important als horts amb testos i jardineres com en el terra directe?

A veure si mica en mica les podem resoldre!!!!

Nosaltres, en principi, d'aquesta família només volem plantar pastanagues.
En principi la sembra és al març (i dic en principi perquè he trobat diferents documents on indiquen coses diferents... ). S'associa bé amb cebes, alls, enciam, rave, tomàquet i pèsol. Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com el julivert, l'api i el fonoll (horturba.com).
A veure com surt!

1/13/2009

Anem a comprar llavors i substrat

Anem avançant un altra pas. Avui després de la feina he anat al Jardiland i al Bauhaus. Al Jardilan (Gavà) he fet una volteta per veure que tenien. Tenen una gran secció d'adobs i fertilitzants i m'he sentit una mica perduda, una vegada faci la sembra buscaré informació més detallada sobre aquest tema. Després he anat a la secció de llavors ¡tenien tantíssimes!!! com saber quina triar??? Difícil elecció que he fet una mica a ull i llegin totes les etiquetes bé. Compravarem com surt el producte d'aquestes llavors i ja us comentarem. Tenim llavors de la marca Vilmorin (barreja d'amanides, porro (gegant d'hivern), pastanaga(meaux), carbassó(genovese) i alberginia(barbetane)) i uns enciams (romana llarga verda) de la marca Fitto.
Després d'escollir les llavors he anat a cercar als planters. Realment tenien molt pocs: uns enciams (que he trobat força cars, a 4,5 euros una safata amb uns 25 planters d'enciam però molt petits), unes carxofes i unes coliflors. Tot s'ha quedat allà perquè no m'ha convençut. També tenien arbres fruiters però això ho valorarem una vegada distribuim l'hort i mirem l'espai que ens queda (encara que em fa gràcia un mandariner o un taronger).
Per acabar el recorregut he anat a buscar el substrat. Hi havia de moltes varietats, molt interessant. He fet cas a Picarona i he comprat substrat compo semillero per fer la sembrada. Una vegada tinguem planter compraré el substrat per l'hort (ja anirem a comparar!!!).
Al Bauhaus no tenen gaire cosa d'horticultura però el que si he trobat són les hidrojardineres. Quan tinguem muntada la taula de l'hort urbà i distribuïm les flors que tenim plantades, si queda espai, compraré una per valorar la seva funcionalitat i resultats. Si algú n'ha utilitzat i ens pot informar de com li ha anat, serà d'agrair!!!!

1/12/2009

Que debemos tener claro para empezar?

Después de la recogida de información, he aprendido diversas cosas:

- se ha de disponer de un sustrato rico en nutrientes y con "perlita" (por ejemplo), para favorecer la retención del agua.
- se ha de escoger previamente que verduras queremos tener.
- debemos organizar el huerto, para que luego no tengamos plantel que no sepamos donde plantar.
- también debemos saber el espacio que necesita cada verdura para crecer y el tipo de maceta o jardinera.
- es interesante considerar la siembra escalonada, ya que se consigue el máximo provecho del huertecito.
- debemos conocer que verduras se hacen en semillero y cuáles en siembra directa; su necesidad de luz; las plagas y enfermedades que pueden presentar y como tratarlas (os digo que esto último es lo que llevo peor porque me da un poquito de cosa....).
- debemos conocer que condiciones necesita la semilla para germinar y en el tipo de recipientes que son más adecuados. Por lo que he leído los más recomendables porque le generan el mínimo estrés a la planta al ser trasplantada son: de plástico (vasos, iogures...); hechos con papel de periódico; de turba (se trasplanta con macetero incluido que luego se deshace y se mezcla con el sustrato) y otros miles que el ingenio os genere. Lo mejor es que sean flexibles, es decir, no se recomiendan, por ejemplo, recipientes de vidrio.

He leído que inicialment recomiendan hacerlo directamente con plantel, ya que es más facil. A mi como me van los retos difíciles voy directa a las semillas. También tenemos unas lechugas y unos apios en plantel que nos regalaron y los aprovecharemos.

Hay un tema que me parece muy intesante que el conseguir las semillas de tus propias verduras, pero por lo que he leído es complicado y más vale ir paso a paso, no creeis?
-

Mica en mica ens anem informant....

Aquest cap de setmana ha sigut de plena recopilació d'informació sobre el tema de l'hort urbà. Realment és apassionant!!!! Et vas enganxant mica en mica sobre la temàtica i cada cop que aprens alguna cosa nova vols conèixer d'altres.... bàsicament he d'agraïr la informació a www.horturba.com i a http://picarona.blogspot.com/. Gràcies Picarona per tot el que indiques al teu blog. També hi ha altres pàgines com infojardin on trobes un lloc d'interacció i un espai d'intercanvi de llavors, entre d'altres.
Després de l'absorció d'informació del cap de setmana avui tocava anar al sindicat agricola del meu poble i a la biblioteca.
Pel sindicat agricola he fet una passejada tot observant el material del que disposen. He vist uns planters (dues varietats d'enciam, col....), eines, moltíssimes llavors, productes propis i tenia un munt de sacs de "sulfat de ferro". Això últim m'ha creat molta curiositat perquè no havia llegit res. He buscat per Internet i, en resum, podem dir que enriqueix el substrat ja que disposa de molts nutrients i disminueix el seu ph.
Després del sindicat agricola (al qual tornaré una vegada hagim instal·lat la superficie de l'hort) he anat a la biblioteca. Tenien una selecció força ampla de l'agricultura en general i he aconseguit trobar uns llibres interessants sobre cultivar hortalises. Us dic les referències d'un parell:

Como cultivar hortalizas en macetas. Edward C. Smith. 2006 Barcelona. Edicions Omega.
T'explica una mica com funciona tot. És un llibre il·lustrat molt funcional. El que m'ha creat molta curiositat és que parla de les hidrojardineres. Quan tingui més informació us la passaré.

Cómo obtener tus propias semillas. Manual para agricultores ecológicos. Josep Roselló i Oltra. 2003 Navarra. Edicions La Fertilidad de la Tierra.
El títol del llibre ho diu tot, no?

Los 12 meses del huerto. Adriana Crespi. 2006 Barcelona. Editorial De Vecchi.
Molt funcional. Guia pràctica i calendari de les tasques a realitzar cada mes: preparació del substrat, tècniques de cultiu, plagues i malalties. Després de cada verdura t'explica les varietats que hi ha, a part de tot el tema de siembra, cultiu....

Sóc conscient que totes aquestes dades són relatives a les zones; però ens poden orientar de forma general. Mica en mica anirem concretant.

1/10/2009

Bon any a tothom!!!!

Fa mesos que vaig crear aquest blog i no sabia quina funció donar-li... després de molt rumiar sabia que no el volia dedicar a la meva vida personal i finalment he decidit que serà un blog dedicat als horts urbans.

Aquests reis ens han portat un hort urbà per la nostra terrassa. Es una nova experiència per nosaltres i tenim sentiments contradictoris. Per una banda ens fa ilusió tenir el nostre hort i consumir les verdures del nostre cultiu però també ens preocupa no tenir prou temps per dedicar-hi o que no ho acabem de fer prou bé.

Progressivament anirem introduint informació i fotografies de la nostra experiència i també informació d'altres fonts que trobem. Ara per ara toca muntar l'hort!!!! Com podeu veure tenim molta feina.

Per començar he trobat una web interessant: www.horturba.com. Serà de gran utilitat pels nostres inicis.

Pretenc que sigui un blog obert a experiències d'aquest tipus. També seria molt interessant que gent que cultives a terra o en testos i jardineres també expliqués les seves experiències. També està obert a gent que s'ho estigui plantejant i tingui dubtes si fer-ho o no.

Us esperem!!!!